L EIXAMPLE

Sinopsis de L EIXAMPLE

Barcelona va créixer dins dels límits de Ciutat Vella fins que, a punt d’arribar a esclatar de tan densa com era, el 1854 el govern central autoritza l’enderroc de les muralles. La fi del confinament va permetre ocupar el gran pla que s’estenia entre la ciutat antiga i els municipis de Gràcia, Les Corts, Sants, Sant Andreu del Palomar i Sant Martí de Provençals. Amb l’aprovació, el 1859, del Pla Cerdà i de la mà del Modernisme, l’Eixample va esdevenir el gran barri residencial de Barcelona. La part central quedava reservada per a les classes benestants mentre que les classes populars s’instal·laven a Sant Antoni i als voltants del futur temple de la Sagrada Família. A la segona meitat del segle XX, el tram central de l’Eixample acabaria aplegant el gruix de l’activitat de la ciutat.
Ver más

GABRIEL PERNAU

Gabriel Pernau (Barcelona, 1964) és periodista. Des de 1983 ha treballat a El Periódico, Récord, Diari de Barcelona i Barcelona Metròpoli Mediterrània. És autor de Descobrint Montilla. El somni català del president de la Generalitat (La Magrana, 2010), Per terres d’Al·là, viatge a l’altra riba de la Mediterrània (Brau, 2006), RACC, cent anys de passió (RACC, 2006), Barcelona amb bicicleta (Columna, 2005), Locos por el Tour (coautor, RBA, 2003), Les veus de la presó (co-autor, La Campana, 2003), Catalunya a pinyó fix (Meteora, 2003), Barcelona i el cotxe, cent anys d’amor i odi (Lunwerg, 2001), Tot Cuba amb bicicleta (La Campana, 1999), A la Xina amb bicicleta (La Campana, 1997) i El somni català (La Campana, 1995).
Ver ficha del autor